B. OBRERS, FABRICANTS, MAQUINÀRIA…
Activitat 8 

En el Capítol VI de la novel·la es diu que «els obrers cremaven o trencaven totes les màquines noves que els arrabassaven els llocs de treball». A partir d'aquesta idea general, els dos textos següents i altres informacions que pots buscar sobre aquest fenomen anomenat pels experts ludisme, escriu un text expositiu que tracte aquests punts:
a) En què consisteix el ludisme? D’on ve aquest nom?
 El ludisme va ser un moviment liderat per artesans anglesos que protestaven contra les noves màquines que destruïen el treball.
L'origen del ludisme prové de l'acció de Ned Ludd, el seu lider era un teixidor que l'any 1779 va ser suposadament pioner en aquest tipus de pràctiques darrere de destruir el teler mecànic que manipulava.

b) On es va iniciar i per quins motius es va produir?
Es va iniciar a Anglaterra entre 1800 i 1830.
Va tindre lloc durant els Disturbis Swing de 1830 en el sud i est de Anglaterra.

c) Quines conseqüències va tenir?
Van surgir moviments sindicals.


C. EL CONTEXT HISTÒRIC: EL PETROLI

Activitat 14 
A partir de la informació que dóna el Capítol II de la novel·la, redacta una crònica dels fets del Petroli, narrant-los en l’ordre en què sembla que van ocórrer.






Activitat 15
 Per què l’encarregat diu a Júlia que son pare era un criminal? Què havia fet per a dir això?
Perquè hi va haver una manifestació al poble i també hi havia un grup de persones que el volíen matar, quan el van matar les dones li van tallar el pene.
Júlia li va dir la veritat contant-li que hi passava fred a la fábrica i al dirli aixó Rafel va aprofitar per dirli que el seu pare era un criminal.



Activitat 16
Explica quines eren les idees polítiques de Júlia i de son pare. Eren les mateixes que tenia el seu marit? Contrasta-les.



Activitat 20
En el Capítol II, el vell Aracil diu: «D’això ve el malnom. Això dels malnoms va així, comencen a un a dir-li una cosa i esguita fi ns als néts». També en el Capítol VIII, Josep Espinós afirma: «A Alcoi és difícil no tindre un malnom». Aquest tipus d'antropònims acompanyen, se sobreposen o substitueixen sovint, especialment en la varietat col·loquial de la llengua, els noms propis oficials, que solen ser bastant repetitius en cada població
. a) Ompli la graella següent amb tants malnoms com pugues extraure del relat: 



Malnom-Estructura-Personatge-Motivació del malnom

Pelletes-Sintagma nominal-Albors-Estava relacionat amb la roba qu portava cuan va prendre la

comunió.

De l'Olla- Sintagma preposicional-Pare de Júlia- Vivia en el carrer de l'olla

Conillet-Sintagma nominal-Amic de l'avi de Rafel-Venia de família

b) Elabora una graella semblant amb malnoms localitzats en el teu entorn, poble o ciutat.

Malnom-Estructura-Motivació del malnom

El gnom - Sintagma nominal - Perquè és baixet.

El cacauero- Sintagma nominal -Perquè sempre menjava cacaus

Panxovilla- Sintagma nominal - Prové de família

                                   PROPOSTES DIDÀCTIQUES                                                               SOCIOHISTÒRIQUES

A. LA CIUTAT AL PRINCIPI DEL SEGLE XIX


                                        Activitat 2
Llig els dos textos que et proposem i fes les activitats següents:

b) Comenta i valora el que et suggereixen aquestes informacions
(fixa’t en les dates):

a) Que la gent treballava sense descans no importava l'edat que tenien ni el sexe treballaven tots per igual sense parar en les màquines. després hi havia gent que carregava amb les teles per a vendren mes o buscan a gent per a que isquera més rentable la feina i pugueren industrialitzar més del que industrialitzaven. La gent viva en cases plenes de varies families i estaven apretats. En les fabriques es gastaven més de 100000 pesos a l'any.

b) Pense que es una animala perque trevallaben moltes hores sense tindre festius ni caps de semanes per a guanyar el que guanyaven i tindre l'economia que tenien que no podien viure una familia sola en una casa i sols podien viure els amos de les fabriques bastant bé.

                                        Activitat 3
Llig el Document 3 i explica:

a) Per què necessitaven els camperols treballar cardant i
filant la llana?
b) El text fa referència a un sistema de treball conegut amb
el nom d’«economia submergida». Assenyala el fragment
en què se’n parla. En acabant, informa’t i explica en què
consisteix aquest sistema de treball.

a) Perque així optenien uns ingressos que els complementaven més que treballar en l'agricultura de secà. Ial fi arriben a Alcoi carregats del fil nessesari per abastar les seues fàbriques.


 b) La economia submergida es la suma de la economia informal i la economia ilegal.


                                       Activitat 4
 La novel.a és un gènere narratiu que,des de la seua aparició, ha tingut una relació intensa amb la història.

a)Defineix el concepte de novel·la històrica.

 Es un subgénere narratiu (obra de ficció) la cual cosa en la seua construcció  s'inclouen determinants elements o personatges històrics.

b)Demostra de quina manera escau o no a Júlia aquesta qualificació.

   b) Júlia es una xica de veritat i es el que va passar en el seu poble i amb la seua família. la novel·la històrica per que es basada en una historia de l'època basada en fa molts anys i el seu subgènere es narratiu i es una obra de ficció i s'inclouen personatges històrics que van viure fa molts anys. Per que al llibre explica que van fer la revolució del "petrolió" que segons posa va ser gracies a les dones.
 
c)Enumera algunes de les novel·les de tots els temps i de qualsevol país,en que la història tinga una presència important.
    
A sangre y fuego, El conde de Montecristo.


 

                    Activitat 7

Isabel-Clara Simó és una de les nostres autores més importants

de la narrativa contemporània. La seua vida ha estat sempre 

lligada a la literatura i, en ocasions, al periodisme. Ha guanyat

premis importants. Recolliu, en equip, informació i documen-

tació sobre la seua vida i obra i feu aquestes activitats:

 
             

a) Confeccioneu la seua biografia amb il·lustracions.
 Es una escritora i periodista española en llengua catalana ademés de politica militant de SI.